DIMECRES, 10 DE JULIOL
Aquesta setmana comencen les Festes a Esparreguera i per conciliació familiar millor no marxar gaire lluny.
Després de fer la ronda de trucades, sembla que el Visa i jo anirem sols, però el dimarts per la tarda s'apunta en Ramon.
Com que el Ramon baixa del Berguedà, decidim esmorzar al Bruc i allà acabar de decidir el nostre objectiu.
Un objectiu que amb les temperatures que tenim, millor que sigui una paret orientada a Nord i ben airejada.
Fa dies que el Visa està en “fase remember” i vol anar repetint les vies que fèiem a la nostra joventut. Fa quatre dies ens va convèncer per fer la Badalona de la Gorra Frigia i avui li tocara el torn a la via “98 octanos” de la Magdalena Superior.
Mentre esmorzem també ho fan la colla que normalment ens trobem els dissabtes, ells tenen pensat anar a la via “Charlie” just a la nostra esquerra , ens podrem anar parlant mentre escalem.
Com que ja som grans , ens agrada les comoditats que ens permeten la modernitat i per no cansar-nos decidim pujar per Sant Joan amb el funicular on també trobem a companys de Terrassa que han fet la mateixa pensada i busquem l'ombra en aquest sector. Ells han escollim la Magdalena Inferior.
Una vegada feta la conversa preceptiva de companys que fa temps que no coincideixen, ens acomiadem i anem al nostre objectiu.
La primera tirada és una rampa que poc a poc es va redreçant amb roca no gaire bona i un xic bruta de molsa on el principal problema és localitzar les cinc assegurances que hi ha.
La segona segueix la mateixa tendència però ara per un terreny ja més vertical , en aquesta tirada hi ha set parabolts i trobarem un tram més picant poc abans d'entrar a la reunió.
La tercera tirada és sens dubte la millor de la via, comença amb un tram encara ajagut per anar agafant verticalitat, fins arribar a algun tram completament vertical però molt ben assegurat. Recordem haver passat per aquí sense quasi immutar-nos però ara cal apretar. Ha sortit quasi tota be en lliure excepte en un punt on ha calgut fer un A0 per arribar on és la següent assegurança.
Cal dir que la roca es molt bona i sanejada, però les forces ja no son el que eran.
Una vegada a la reunió encara ens queda una altre tirada , menys difícil però força espectacular que ens deixa al cim.
Mentre fem el rapel per la via Normal, trobem als companys que estan acabant la via que han escollit i ens afanyem per deixar-los la darrera tirada lliure.
També trobem als companys de Terrassa que han acabat el seu projecte.
La calor comença a apretar i marxem directes al Bruc per fer la cervesa de rigor.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM..................................................... 98 octanos
APERTURISTES.................................. G. Arias, G. Fabra, M. Pedro
CORDADA........................................... Visa, Ramon Bartolo, Josep Estruch
MATERIAL........................................... 14 cintes
DIFICULTAT......................................... V+/A0
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada