DIMECRES, 27 DE NOVEMBRE
Aquesta setmana he quedat amb el Ramir per anar a Colle gats que es un lloc on ell hi ha escalat poc. Quan s'acosta el dia fem publica la nostra proposta a la colla, però com acostuma a passar “els que volen , no poden i el que poden, no volen” com es diu normalment.... es qüestió de gustos.
Nosaltres seguim amb els nostres plans i anem parlant d'objectius. A la paret més arrecerada de la Paret del Pessó ja he fet totes les vies que hi ha, (les que m'atreveixo a fer, perquè n'hi ha alguna que ni m'ho plantejo), però de totes alguna fa tant de temps que la vaig fer, que encara no la tinc piulada al Blog, la via “El Último buril” és la darrera que no hi consta.
Fem el viatge sense problemes, tan sols acompanyats per la boira que hem agafat a la Panadella i no hem deixat fins a Comiols on creiem que la deixàvem enrere, però a tremp la tornem a agafar i no ens deixa fins el pàrquing de Collegats, de fet esmorzem dins el cotxe per la “rasca” que fa.
Sortim del cotxe per fer l'aproximació a la paret, encara sota la boira, però amb evidencies que marxara aviat i a peu de via ja no ens envolta, però el Sol tan sols ens toca de resquitllada.
El camí d'aproximació presenta evidents signes d'haver portat aigua en quantitat no fa gaire, perquè està molt mullat i sense cap fulla al terra
Recordo aquesta via com una mica “expo” però la ressenya la qualifica com a equipada i una ressenya que portem del Luichy marca moltes assegurances.
La primera tirada puja directe per una zona molt vertical, sort d'això perquè a esquerra tenim la via “La virgen del Pilar” completament xopa i per la dreta baixen també alguns regalims d'aigua.
Aquesta tirada és amb diferencia la mes difícil de la via, gracies a les assegurances on trobarem de tot, espits, buris, ponts de roca i algun parabolt , es deixa fer fins un desplom abans de la reunió on a calgut posar un estrep perquè el braços ja han dit prou.
La segona tirada es difícil de seguir, primer surt de la reunió per l'esquerra i cal anar evitant regalims d'aigua per progressar tot i que alguna assegurança està en ple regalim, despres una llarga travessia a la dreta per arribar a un peit diedre que superem i sobre agafem una placa molt vertical amb forats on costa trobar les dues assegurances que hi ha, cal anar en compte amb el xapatge perquè el recorregut fa una siga saga i les cordes no corren.
La tercera tirada surt per la dreta de la reunió per terreny trencat fins arribar a una fissura on trobem un pitó, per sobre una petita bavaresa per superar el tram i agafar un parabolt que hi ha a la sortida d'aquesta, seguim amb tendència a la dreta fins arribar a un arbre pel que pujarem per superar una petita placa i en sortir d'aquesta trobarem la reunió abans d'entrar al bosc.
La quarta tirada va en direcció al bosc per una placa on trobarem un parabolt just a l'entrada i seguim per una canal sota els arbres fins a trobar que aquesta s'acaba a peu de paret. Aquí hi ha un tram d'escalada plan “Tarzan” on es imprescindible tibar de les arrels i branques fins a sortir fora on trobarem la reunió.
La ressenya que portem, convida a anar a la dreta i pujar per la via “Els intocables de Bellmunt” però tan el Ramir com jo ja la hem fet i decidim seguir per la via.
Aquesta tirada la recordo perquè estava poc equipada però ara hem trobat un munt de parabolts, (no hi sobren), i la tirada es molt llarga i ajaguda però en algun punt cal passar per terreny mullat i fa yu-yu.
La penúltima tirada es de les mateixes característiques, primer un parell de desploms assegurats per burils vells i després una placa fins la reunió, també hem trobat mes assegurances que las que hi havia.
La última tirada, ens ha costat més del que pensàvem, la roca a controlar i les primeres assegurances velles, però el tram final han posat un parell de parabolts que et permeten acabar la via amb més tranquil·litat.
Una vegada dalt estem una estona perquè ens escalfi el Sol, ja comença a fer fresca l'ombra. Ara cadenes avall per la ferrada i retorn al cotxe per tornar a casa.
Com a la pujada, passat Comiols entrem en mar de núvols que no deixem fins la Panadella.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM............................. El último buril
APERTURISTES.......... C. P. Hurtado, R. Sanchez
CORDADA .................. Ramir Aparici, Josep Estruch
MATERIAL................... 15 cintes, Joc discret de Camalots
DIFICULTAT ................ V+/A0
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada