DIUMENGE, 24 DE NOVEMBRE
Torna el cap de setmana i cal parlar amb els companys per preparar la sortida de diumenge amb un temps insegur però amb perspectives de bon temps a Ponent.
Com sempre quedem a Jorba i aquesta vegada tan sols som tres, el Pep, el Pere i jo.
D'entrada la proposta d'anar a la zona de la Noguera sembla que s'accepta i marxem directes fins la carretera del Doll per deixar el cotxe i esmorzar, però una vegada a lloc el cel està cobert i cau alguna gota, millor fer temps davant d'un cafè i tornem a Camarasa per fer-lo.
Aquí ja tenim les primeres ullades de Sol i sembla que anirà a millor, o sigui que després del cafè, decidim tornar al pàrquing i embarcar-nos en una via del Sòcol del Mont Roig.
Les més fàcils i més assegurades ja les tenim taxades , o sigui que caldrà embarcar-nos en alguna més complicada. Escollim anar a la via “Petita Aneu”.
La via es fàcil de localitzat perquè està a pocs metres de la via “Indis de ponent” que ja hem fet.
La primera tirada supera un diedre molt cridaner a la dreta d'aquesta via, es completament diferent del que trobarem a la resta de la via, està equipada amb parabolts, però tot i estar equipada et demana escalar entre xapes, sobretot els primers metres. Hi ha sis parabolts.
La segona tirada es un canvi de reunió per una feixa per anar a cercar el segon mur, es evident perquè surt a la dreta d'un sostre petit. No hi ha reunió i cal improvisar-la.
La tercera tirada es una de les “tirades” de la via, segueix un diedre molt marcat fins sobre una agulla enganxada a la paret. La tirada està quasi neta , tan sols trobarem un parabolt als primers metres i un pont de roca en el tram final.
Els primers metres tenen l'aspecte de trencats però està molt sanejada, algunes ressenyes assenyalen aquest tram com el mes difícil de la tirada però hi ha un tram per sobre la meitat que ens ha costat més que el primer tram. La tirada es molt mantinguda i bonica i permet treballar els flotants a gust.
La quarta tirada es de transició, però no val a perdre-la de vista, està completament neta i cal saber trobar el millor camí. En la ressenya original hi ha marcat un pitó a mitja tirada però no l'hem vist i el tram final no es difícil però les cordes tiben molt i es exposat per entrar a la reunió.
La cinquena tirada torna a ser un canvi de reunió però molt llarg, cal creuar una feixa fins arribar a la paret superior , just a la dreta d'uns sostres característics on hi trobarem un pont de roca llaçat.
La sisena tirada es “la tirada” de la via, cal anar-hi amb el grau ben assolit o saber treballar be amb els flotants.
Primer cal superar un petit contrafort amb una escalada fàcil però per sobre cal seguir una fissura molt petita i vertical on cal anar amb compte. Tan sols hi ha un pont de roca quasi al final de la tirada . Treballar amb encastadors petits i aliens es fonamental. Alguna ressenya gradua la tirada de 6a, d'altres de de 6a+, però nosaltres ( excepte el Pep que la ha tret neta) li donem una graduació de 6a/A1 perquè hem tibat de tot el que hem pogut en aquest tram, per sobre del pont de roca la graduació baixa molt i es fa bé.
La via es molt estètica i bona.
La baixada la fem per la canal que cada vegada es mes complicat arribar a la instal·lació de rapel.
De tornada cervesa a Camarasa abans de tornar a casa.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM.................................La Petita Àneu
APERTURISTES ............Marc Segarra, Victor Sans, Canito
CORDADA..................... Pep Riba, Pere Giró, Josep Estruch
MATERIAL...................... 12 cintes, Joc d'Aliens, Joc Camalots fins nª3, Joc de tascons
DIFICULTAT.................... 6a/A1
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada