VIES PETI QUI PETI I GRAND BAVARD entrant per MANELET A LA PARET D'EN GRAU

 DIMECRES, 15 DE GENER

Aquesta setmana la colla està parlant d'anar a la via “Pepe el chino” al sòcol del Mont Roig però hi ha molts companys que s'apunten i ja la he fet un parell de vegades, a més es una via “freda” perquè el Sol entra molt tard.

                                                            VIA PETI QUI PETI

Si a això li ajuntem que estem a la setmana dels barbuts, millor cercar un lloc mes agraït.

Amb el Ramir ens decantem per pujar al Alt Urgell i més concretament a la Paret d'en Grau on em proposa fer la via “Peti qui peti” que no hem fet cap dels dos.

Sortim de Collbató a les 8,15 i ens atuirem per esmorzar i fer temps perquè pugi la temperatura a Ponts. Però quan arribem al pàrquing encara estem a -7 graus, tot un repte preparar-se i sortir a escalar.

Per sort no bufa ni un bri d'aire i al cel no hi ha cap boira, a la paret segur que estarem bé.

Pugem fins el peu de via on deixem les motxilles i el material que no utilitzarem, ( no crec que pugi gaire gent, les poques furgos que hi ha al aparcament hem vist que la gent marxava a fer esportiva als sector de darrera.

La primera tirada ens fa suar més del previst, la ressenya que portem gradua la tirada de cinquè justet, però els primers metres ja sigui pel fred o per que som dolents ens han costat molt, després en el tram de flanqueig a l'esquerra la cosa millora molt. Hi ha sis assegurances en el recorregut.

La segona tirada surt a l'esquerra per superar un espero vertical i més compacte, els primers metres difícils però aviat perd verticalitat i es fa més fàcil fins quasi el final de la tirada on cal superar un desplom que et fa tibar de valent, (si no fos per un parabolt col·locat estratègicament a mig desplom , es podria evitar el tram rodejant-lo).

La tercera tirada, és la tirada de la via, primer una placa vertical que ens porta sota un petit desplom on cal posar-se be per poder-lo superar, una vegada superat el petit desplom cal anar un xic a la dreta fins una fissura on trobem el passatge més difícil de la via. L'hem trobat molt forçat perquè t'obliga a sortir de la fissura per pujar per la placa de l'esquerra, molt més compacta. Per sobre trobarem la continuació de la placa compacta però amb bones preses fins el cim.

Com que aconsellen fer el rapel per la via “Cainejo” encara tenim que fer una tirada facil desgrimpant fins a trobar els esmentats ràpels.

Un sol rapel ens deixa a terra.

Es la una del migdia i ja anem “calents” i disposats a fer una altre via, però les que puc fer d'aquest pany de paret ja les he fet i proposo anar a fer una altre via que cap dels dos hem fet. La via “Gran Bavard” i la via “L'Enforcall” que tenim més a la dreta son les candidates.

                                                VIA MANELET sortida  GRAN BAVARD

A peu de via fem un canvi de rol, si a l'anterior via ha començat el Ramir, aquesta vegada ho faig jo.

Com que la primera tirada d'aquestes vies es molt difícil, farem com han fet altres cordades de les que tenim referencies. Entrarem per la via “Manelet” i seguirem per la via a partir de la primera reunió.

Aquesta tirada ja la havia fet fa molts anys amb el Josep Sanchez que era un enamorat d'aquesta paret, però ara hi ha un munt de vies a tocar i després de fer-la no se segur si he seguit el itinerari correcte perquè en el seu tram final de la tirada i el més difícil, recordava haver passat per l'esquerra d'un arbre característic i aquesta vegada he passat per la dreta a un metre d'una línia de parabolts . En tot cas he arribat a un lloc on en tres metres de diferencia hi ha dues reunions i he agafat la més nova i llampant. La tirada esta protegida per vuit parabolts.

La segona tirada comença amb un flanqueig on aprofitem algun parabolt de vies que creuem i ens arribem fins un diedre profund que tenim a l'esquerra. Ara cal superar el diedre, en aquest punt es separen les dues vies, però en Ramir no ha vist el parabolt que va a l'esquerra i al fil de l'esperó i ha seguit pel diedre fins a trobar uns parabolts que superen un desplom molt difícil. Superat el desplom un diedre també difícil en porta a una reunió, amb un inconvenient a aquesta hora el Sol ja es de tarda i ens ve per l'esquerra però el contrafort ens el tapa, o sigui que comencem a notar el fred.

La tercera tirada em torna a tocar, primer cal superar una placa per arribar a un desplom on hi ha el primer parabolt de la tirada, per arribar-hi cal apretar, però per sortir-ne encara més i la distancia fins el proper el fan un tram molt obligat. Superat aquest segon parabolt la paret perd verticalitat i dificultat fins entrar en un gran diedre que superem per la placa de l'esquerra, més espectacular que difícil, però que ara amb les mans fredes en fa anar en compte.

Sortint de la placa m'he saltat una reunió que hi ha a l'esquerra i he pujat fins el cim, on no hi ha reunió, però si molts blocs per a fer-ne una amb condicions, a més hi toca el Sol cosa que agraïm.

Per baixar cal crestejar uns deu metres fins trobar la reunió de la via “Manelet” per on baixarem amb dos ràpels.

Ja en tenim prou per avui i baixem fins a Ponts per fer un mos abans de tornar a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM....................................... Peti qui peti

APERTURISTES................... Franc Gracia, Marcel, Ramon Rubio

CORDADA............................ Ramir Aparici, Josep Estruch

MATERIAL........................... 12 cintes

DIFICULTAT......................... 6a/A0

DADES DE LA VIA

NOM.................................... Manelet sortida Gran Bavard

APERTURISTES ................. J. G. Coca i amics

CORDADA........................... Ramir Aparici, Josep Estruch

MATERIAL............................ 12 cintes

DIFICULTAT........................... 6a/A0