DISSABTE, 12 D'ABRIL
Comença la Setmana Santa i tothom es mou amb la família, però aquest cap de setmana encara podrem sortir, però la meteo preveu un diumenge mogut i passat per aigua, cal intentar sortir el dissabte que la previsió es bona.
El divendres el Genis em diu que te lliure i pot sortir, ja tinc company .
Quedem en trobar-nos a l'Angelina per fer el cafè i després pujarem a Ca l'Anna per esmorzar i acabar de decidir.
Mentre esmorzem , van arribant companys i perfilant-se cordades, el Carles diu que ha quedat amb el Joan i estan com nosaltres, sense tenir cap pla fet, entre tots decidim pujar al Monestir i fer quelcom per Gorros.
Arribem al pàrquing i marxem directes al funicular de Sant Joan per no perdre el segon viatge, encara no tenim cap objectiu tot i que comencem a pensar en alguna via de Gorro Frigi.
Sortint a Sant Joan ens trobem al company Joan Pere que va acompanyat de dues noies i van a fer la via Badalona, ara que ha estat re equipada .
En Carles diu que fa molts anys que la va fer i li agradaria repetir-la , per tant s'apunten a la escalada. El Genis i jo decidim anar a provar la darrera apertura que hi ha en aquest sector , la via “Formigueta escaladora” una via que diuen està ben assegurada i no estarà gens gastada pel pas de les cordades.
Per referenciar-la tan sols hem baixat d'Internet una foto amb l'itinerari.
Remuntem la canal entre el Gorro frigi i la Magdalena Superior fins arribar a la corda fixa que també superem, just acabar aquesta anem a la dreta on veiem brilla un parabolt.
Comencem la via però hi ha quelcom que no quadra amb la informació que tenim i despres del primer parabolt marxem a l'esquerra uns deu metres perquè veiem uns seguit de parabolts brillar a la paret seguim fins a trobar una reunió sota un desplom amb molts parabolts seguits. A la foto que portem no hi consta la reunió i ens fa dubtar.
Però ara ja som aquí, anirem pujant i ja veurem com en sortim. En aquest tram hem trobat cinc parabolts, un en el primer tram i quatre en el segon.
La segona tirada supera el desplom molt mantingut però que amb la quantitat d'assegurances que hi ha es pot fer amb A0 i algun tram de cinquè superior entre assegurances. Hem posat tretze cintes fins a trobar una reunió a uns vint-i- cinc metres.
La tercera tirada es un mar de pedra amb petites panxetes que caldrà superar i em trobat set parabolts abans de trobar la reunió tot repartit amb trams d'una dificultat de cinquè superior intercalats amb d'altres un xic més suaus.
La quarta tirada és mes mantinguda i vertical i amb una dificultat semblant que l'anterior, crec recordar haver trobat unes set assegurances i gual que a la tirada anterior.
La ressenya que hem vist assenyala quatre tirades però nosaltres encara estem molt baixos perquè les tirades son mes curtes del que diu la ressenya. Si no anem errat hem fet en quatre tirades el que la ressenya diu tres. Ara quedaria una tirada més.
Sortim per terreny ajagut fins sota un potent desplom on veiem un parabolt just sota i anem a caçar-lo, mirem amunt i veiem un altre parabolt i més amunt un Esparreguera sense plaqueta, uufff !!!, però just a l'esquerra, no arriba ni a un metres veiem una altre linia de parabolts , aquesta amb tots els parabolts amb plaqueta. Sense dubtar-ho fem el canvi i superem el desplom que aquesta línia, cal fer un parell de passatges de A0 (pas amb baga) per superar-ho i entrar en la placa final on encara trobem un altre parabolt. Fem reunió just sota la creu.
Creiem que hem fet la via , tot i que no coincideixen les reunions amb el croquis, les graduacions tot i ser molt subjectives de cada un si que s'apropen al que hem trobat.
A dalt trobem als companys que també han acabat i baixem tots junts.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM............................ Formigueta escaladora
APERTURISTES......... Jordi Pazos i amics
CORDADA................... Ginés Rodríguez, Josep Estruch
MATERIAL.................... 15 cintes
DIFICULTAT................. V+/A0
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada