DIJOUS, 10 D'ABRIL
El dimecres per temes familiars no he pogut sortir i per la tarda faig una crida als companys per si algú pot sortir el dijous. Per sort el Ton que encara treballa , però te uns horaris no gaire normals . Em contesta que ell te lliure, ja tenim company tots dos.
Que dem en trobar-nos a Ca l'Anna per esmorzar i acabar de decidir ja que la meteo no es gaire bona en cap lloc.
Sortint de casa a les vuit el tema encara està més complicat, està plovent ja a Esparreguera !!.
Mentre esmorzem també ens trobem als companys Remi i Jordi que també han quedat i venen a esmorzar per veure com evoluciona el temps.
En acabar d'esmorzar nosaltres quasi ja hem decidit marxar fins Sant Llorenç de Montgai per veure si allà fa millor temps, però una vegada al cotxe veiem que la roina que queia ja no ho fa i s'obren bones clarianes.
Decidim quedar-nos per Montserrat i fer quelcom a prop del cotxe per si tot torna a canviar.
Al pàrquing del Monestir no hi ha rastre de pluja i decidim fer quelcom proper. El nostre objectiu , la Granota i més concretament la via “Ke pum Ke pam”.
A peu de via estem sols, tan sols algun jove estranger amb desitjos exploratoris passa per arribar-se fins el mirador.
La primera tirada comença potent amb dos passos de Ae i després un tram de lliure difícil que poc a poc va perdent dificultat fins arribar a la reunió. Hi ha nou assegurances que si no recordo malament tot son parabolts.
La segona tirada que es més curta ens porta a una reunió en un llavi, es el punt on es separen la nostra via i la via “Blas que te vas” que es decanta a la dreta per superar uns desploms. Aquesta tirada te sis assegurances.
La tercera tirada primer supera un mur fins a situar-se sota una llastra que tenim que rodejar per l'esquerra amb uns passatges molt verticals i amb preses invertides, una vegada superada la llastra seguir el seu perfil fins arribar a la reunió. Trobarem vuit assegurances .
En aquesta reunió coincideixen també dues vies , per l'esquerra arriba la via mes repetida de la paret , la via “Pique Longue” que arriba per l'esquerra i creua la via per anar a cercar un diedre que tenim a la dreta.
La nostra via s'enfila per la placa de l'esquerra d'aquesta fissura canal, per un tram que presenta dos ressalts difícils connectats per trams més suaus però amb poques assegurances. Trobarem quatre parabolts i un pont de roca. La reunió està just sobre un gendarme separat de la paret principal.
La via s'acaba aquí però nosaltres decidim continuar i fer les dues ultimes tirades de la via “Pique Longue”.
En aquest tram trobarem un muntatge espectacular. Per prevenir la caiguda de pedres han muntat un sistema de control amb sensors de moviment en les parts finals de l'agulla que avisarien en cas de caiguda d'aquesta, també hi han unes escales de gat fets per muntar la teranyina de xarxes i cables de vida.
Per sort, no afecten el recorregut de la via i la quarta tirada segueix intacte, un mur molt vertical i potent, recordo haver-lo fet fa molts anys sense patir gaire i ara s'ha imposat un A0 com una casa, per sort està ben protegit.
Per arribar a la darrera tirada cal seguir una carena trencada però ara amb un cable de vida es molt més còmode.
La darrera tirada segueix una aresta vertical curta però bonica de fer.
Mentre baixem i mentre fem el segon rapel ens creuem amb varies cordades que estan pujant..
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM........................................ Ke Pum, Ke Pam
APERTURISTES.................... M. Millet, M. Gregorio, N. Dalmases
CORDADA............................. Ton Antich, Josep Estruch
MATERIAL............................. 10 cintes, estrep
DIFICULTAT........................... V+/Ae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada