ARESTA DELS RIPOLLESOS (GOMBREN)

 DIMECRES, 18 DE JUNY

Seguim aguantant una calor infernal, o sigui que si volem escalar caldrà anar a un lloc ombrívol.

Alguns companys proposen anar a Camarasa on hi ha ombra assegurada, però la xafogor que deu haver-hi , ja em tira enrere.

Proposo tornar al Ripollès i el Ramir s'apunta. La meva proposta es fer l'Aresta dels Ripollesos , una aresta que sempre que pugem a Coll Roig me la miro i tinc ganes de fer-la. Inconvenient es que a la gent de Gombrèn no els agrada que si escali per por que una pedra trenqui el seu recaptador d'aigua que està just a sota.

Penso que si anem entremig de setmana i poca gent podem passar desapercebuts i fer-la amb tranquil·litat.

Finalment el dimarts, s'apunta el “Pepe”.

Sortim de Collbató a les vuit i sobre les 9,30 ja estem esmorzant al pàrquing que hi ha sota la paret. Tindrem que caminar uns cinc minuts per arribar a peu de via.

Mentre fem la primera tirada sentim un cotxe aturar-se al pàrquing i en pocs minuts tenim a una cordada de ripollesos fent cua darrera nostre, (creiem que no es feia gaire aquesta via i avui ens hem ajuntat cinc persones).

La primera tirada està assegurada amb set químics i es més difícil del que sembla, costa acostumar-se a aquesta roca de cantos petits i poc visibles, a més la distancia entre assegurances es considerable obligant-te a escalar, es pot posar algun flotant però no ho hem fet. Personalment crec que es un bon cinquè superior, sobretot en un tram a mig recorregut i un altre per entrar a la reunió.

La segona tirada assegurada amb set “químics” també te el seu tram difícil sobretot a mitja tirada on la verticalitat es fa més patent, però la roca es mes franca i les preses son més visibles. Superat el tram vertical cal arribar fins quasi el cim de l'agulla..

La tercera tirada es molt curta, cal arribar al cim i davallar per la vessant oposada a on pugem, hi ha dos parabols per assegurar el descens que es molt vertical i difícil de veure't els peus per cercar les millors preses.

La quarta tirada comença per una canal que salva el primer tram d'aresta molt vertical per tornar a sortir a l'aresta uns metres més amunt, seguim l'aresta fins sota una punxa de roca i en un petit coll, hi ha dos pitons amb una baga ennegrida per la pluja, costa un xic posar els mosquetons a la reunió perquè la baga està rígida. La tirada es de trenta metres però sense cap assegurança, es pot assegurar en arbres que anirem trobant, es una tirada bruta.

La cinquena tirada es curta però “curiosa”, cal pujar fins el cim de l'agulla i rodejar-la per la dreta, podem fer servir el cim per a posar-hi una baga i assegurar al company. Una vegada rodejat el gendarme cal baixar aprofitant uns blocs, no es difícil però si impressionant. Fem reunió en un arbre que hi ha prop del coll de l gendarme.

La sisena tirada torna seguir la carena amb trams nets i d'altres plens d'arbres fins arribar a un altre coll on fem reunió. Aquí la carena es ample i no presenta cap dificultat, també tirada neta d'assegurances. Fem la reunió en uns blocs (a improvisar on vulgueu).

La setena tirada torna a ser curta i en baixada, cal arribar al cim de l'esperó i desgrimpar per darrera fins arribar a un coll on fem reunió. Aquí la ombra es molt bona , no hi ha reunió però si arbres i fissures per a muntar-la on vulgueu.

La vuitena tirada comença amb un tram espectacular i fàcil per saltar d'una agulla a l'altre, després l'aresta ja perd consistència i es converteix en una grimpada fàcil. Nosaltres hem fet reunió a uns cinquanta metres. La tirada i reunió estan netes.

La novena tirada i darrera ens porta fins un coll amagat, primer cal pujar uns metres fins quasi el final de l'agulla on hi ha un pont de roca amb un maillon, (que es un bon recurs per assegurar al segon de corda.

Una vegada al maillon cal seguir , ara en baixada entre arbres fins arribar al terra, els primers trams son verticals però després els arbres ajuden abaixar fent el “Tarzan”.,

Una vegada al terra una fresa no gaire marcada ens porta altre vegada al peu de via.

Des de el pàrquing veiem a la cordada de ripollesos que ja han superat el gendarme mes prominent, però no ens quedem a esperar-los i marxem directes a fer una cervesa que la calor ja comença a apretar.

Una aresta divertida i còmoda de fer, de fet hem portat a passejar els flotants.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM........................................ Aresta dels Ripollesos

APERTURISTES..................... J.F. Brusi, J. Garcia, M. Sabariego, S. Sanz

CORDADA.............................. Ramir Aparisi, Pepe López Ribera, J. Estruch

MATERIAL.............................. 10 cintes llargues

DIFICULTAT........................... V+