DIMECRES, 08 D'OCTUBRE
Avui es dimecres i sempre es bo mantenir les tradicions sempre que sigui possible, jo segueixo amb les complicacions familiars, però aprofito el mati per estirar les cames i fer alguna escalada propera i sense gaire compromís, això si!! sempre amb el telefon a la butxaca per si tinc que tornar a casa amb rapidesa.
Avui li proposo al Genis pujar fins el monestir per fer una via que sempre ha quedat com a segona opció perquè sempre surt alguna proposta més interessant per fer.
Avui es el moment d'anar a fer la via Faci longa.
Sortim d'esmorzar i marxem fins el pàrquing del monestir on deixem el cotxe, davant nostre ja tenim la paret.
Per ser el darrer lloc per on varem pujar decidim fer-ho per sota la Pedra d'Esparreguera i flanquejar a la dreta per sota les parets, (després dels darrers aiguats no sabem com estan els caminets que pugen directament.
Aquí tenim un petit lapsus i ens aturem en una raconada una vegada superat la paret del Dru, començo a pujar per un diedre podrit i equipat amb tacs de fusta que fan “yu-yu” i arribo fins una reunió amb dos pitons casolans on es evident que no es la via que volem fer. (una vegada a casa i revisant llibres de ressenyes crec que he fet la primera tirada de la via “Tetrico dietritico” tot i que no estic segur, però la roca era molt dolenta i mes difícil del que pertocava.
EL Genis em despenja de la reunió ben espantat i confós i marxem mes a la dreta fins que finalment identifiquem el sostre de la via “ Monòlit groc” que es veïna de la que volem fer . Ara si que anem per bon camí.
Fem una primera tirada de 25 metres entre petits ressalts de roca i arbres fins a trobar una reunió amb dos espits completament mimetitzada amb la roca. La tirada està assegurada per dos espits difícils de veure, però es fàcil.
La segona tirada segueix la mateixa tònica però aquesta vegada empalmem dues tirades i fem reunió en el punt on se separen les dugues vies i es característic per la corda que hi ha a l'esquerra i que ens deixa a peus de la paret del la via “Monòlit groc”. En aquesta tirada també hi ha dos espits, aquests mes fàcils de veure.
La tercera tirada es ja completament diferent de les anteriors, ja es fa mirar per on vas, trobarem quatre espits, algun difícil de veure, però la graduació ja està mes ajustada, diuen que es quart grau, però un plus més no crec que li faci mal, son graus dels noranta !!.
La quarta tirada es un xic més vertical i trobarem cinc parabolts, sense problemes per seguir-la perquè es una placa neta.
La cinquena, presenta un primer tram amb placa per endinsar-se en un petit bosc i la reunió la trobem penjada en la paret següent i un xic alta, primer creiem que la reunió era en els arbres, però mirant la tirada següent hem vist la reunió penjada. En la tirada trobarem 6 assegurances que crec recordar ja eren parabolts.
La darrera tirada presenta un mur on cal vigilar la roca , assegurada amb quatre parabolts i una reunió al final d'on acaba la millor roca, no es que sigui molt còmoda, però serveis per baixar fent un rapel que evita la zona de bosc.
Nosaltres hem fet tres ràpels, el primer fins la reunió cinquena, el segon fins la tercera i el darrer fins el terra.
Per tornar al camí hem baixat directament per una canal molt maltractada pels aiguats que ens deixa just a la porta del camí de Sant Miquel.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM.................................... Faci longa
APERTURISTES................ M. Millet, Paco, Susana, Miriam i N. Dalmases
CORDADA......................... Gines Rodriguez, Josep Estruch
MATERIAL.......................... 10 cintes
DIFICULTAT........................ V
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada