DIMECRES, 15 D' OCTUBRE
Aquest dimecres sembla que tinc mes marge per sortir i hem quedat amb el Xavier i el Joan per anar a l'Alt Urgell per provar el magnific calcari que hi ha per aquestes contrades. A mes tinc la ressenya d'una via completament equipada que hi ha en una paret un xic amagada que ens garanteix tranquil·litat i poca gent.
Sortim a les set i mitja d'Esparreguera i hem quedat amb el Joan de trobar-nos a Oliana mentre esmorzem.
El camí fins Oliana el fem entre boires i amb la carretera molla, però pensem que la turmenta ja haurà passat i que l'altura en que es troba la paret ens permetrà escalar amb Sol.
Sortim d'Oliana ja tots tres en un cotxe i fem els quilometres que resten fins arribar al punt on tenim que deixar el cotxe, d'allà fins el peu de via ens costara un quinze minuts, però arribats a lloc la boira segueix molt espesa i el terra està completament mullat, el que vol dir que ha estat plovent fins fa molt poca estona.
Estudiem les possibilitats i acabem per decidir marxar a terrenys mes baixos on poder escalar.
Donat que comença esser tard, decidim quedar-nos a la Paret d'en Grau on el Xavier no hi ha escalat i el Joan ha fet poques vies. Jo encara en tinc alguna de pendent.
La primera via que fem es la via “ Me'n vaig a Calella”, bàsicament una variant de la via “ Me'n vaig a Mallorca” que vaig fer fa molt anys.
La via te tres tirades i comença uns metres a l'esquerra d'aquesta, primer suau, però el tram final de la primera tirada es una placa molt vertical i difícil que en situa a l'altura de la reunió però que ens caldrà flanquejar a la dreta per entrar-hi. La tirada està assegurada amb deu parabolts.
La segona comença suau fins a situar-se a la placa de l'esquerra del diedre que ressegueix la via “Me'n vaig a Mallorca” i fa reunió en el mateix punt que aquesta. El tram mes fort d'aquesta tirada està en superar un petit desplom a mitja tirada.
La tercera tirada m'ha confós un xic, jo recordava haver pujar quasi tota la via per diedres i encastaments i segons la ressenya la via supera un desplom molt fort i després torna a entrar al diedre final per una pedra encastada que si recordo haver-la superat, però el tram de sortida de la reunió no el recordava pas i es molt fort, com per no recordar-ho.
Mentre fem la via hi ha uns companys a la veïna “ Gallifantes” que coneixen al Joan i li recomanen que la faci. Nosaltres en acabar fem dos ràpels per la via i arribem al terra, però encara tenim mes ganes de roca i decidim fer aquesta via, tot i que jo encara no fa ni un any que vaig fer-la.
La via Gallifantes la fem en dues tirades i tenim per veïns una cordada familiar que estan fent la via “Africa però que en el tram final de la via s'han passat a la nostra i hem acabat tots a la mateixa reunió.
El descens amb dos ràpels i a terra.
Ara ja en tenim prou i marxem a fer un mos, però ens cal anar fins a Pons, perquè el lloc on normalment mengem ja ha tancat.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM............................ Me'n vaig a Calella
APERTURISTES........ ???
CORDADA................. Xavier Martin, Joan Baraldes, Josep Estruch
MATERIAL................. 12 cintes
DIFICULTAT................. 6a/A0
DADES DE LA VIA
NOM........................ Gallifantes
APERTURISTES....... Miquel Garrell, Oscar Fernandez, Ramon Rubio
CORDADA................ Xavier Martin, Joan Baraldes, Josep Estruch
MATERIAL............... 12 cintes
DIFICULTAT............. 6a
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada