DISSABTE, 13 DE DESEMBRE
Aquest dissabte he quedat amb el Josep per sortir a escalar i per no conduir gaire ens quedem al Berguedà un punt equidistant dels nostres domicilis. Ens trobem sense cap proposta concreta, bé, tan sols en tenim una, cal escalar a la Soleia.
Mentre esmorzem al Rosal on hem quedat anem esbrinant on anar i finalment ens decantem per una proposta que tinc pendent.
Anirem als Cingles de la Creueta per trobar dues vies de la Cordada Rovira Alarcon que estan orientades a Sud, (la resta de vies que han obert a la zona , totes tenen orientació Nord o Oest).
Pugem fins la casa del Grau d'Espases per fer una ullada a les parets de la vessant Sud però no veiem res. Aleshores recordo que hi ha on comença la Via “d'estiu” un pas de bestiar i algú va dir-me que el tram que creua la carena de roca es deia Coll de la Creueta.
Ara si que creiem hem trobat la zona, deixem el cotxe just per sobre del pas de bestiar i baixem direcció Sud procurant deixar la roca a la nostra dreta amb una aproximació força còmoda.
Al final de la paret Est, després de fer varies grimpades per esbrinar on pot ser el peu de via, hem vist un parabolt a pocs metres del terra, creiem que ja hem trobat la via “Cabra alpina”.
La primera tirada comença amb un tram de roca crostosa i arrodonida on trobarem un passatge força difícil perquè cal posicionar-se be per no relliscar de peus, però una vegada aconseguim agafar una llastra que tenim a l'esquerra, la progressió es fa millor. Trobarem dos parabolts en aquest tram .
Despres la roca esdevé molt bona amb un calcari compacte i ple fe fissures per poder autoasseguar-se còmodament. La reunió està en un petit racó concau al peu d'una gran placa.
La segona tirada es molt maca i mantinguda, per una roca perfecte i amb uns passatges elegants que ens han alegrat el mati. Arribem a la reunió i tot i que la ressenya ens diu de baixar per la via, veiem mes clar fer-ho per la paret Est, un rapel net i un xic desplomat que ens deixa amb uns quaranta metres al terra.
Ara anem a cercar la segona via que tenim per la zona, la “Aresta estreta” que segurament tindrem un xic mes lluny i orientada completament a Sud.
Aquesta via no es tan bonica com l'anterior i la roca es mes trencada. Puja per un esperó que acaba en la mateixa reunió que la via anterior. Segons la ressenya la via continua fins el cim, però no hi hem pujat perquè sembla una aresta sense dificultat.
La via te un tram interessant a la primera tirada que li dona el grau de la via.
Repetim el rapel sense problemes i ens apropem a un contrafort que tenim mes al Sud per poder fer una bona foto de la paret i veureu tot amb perspectiva.
La paret Est te molt bona pinta però per obrir-hi vies de dificultat.
Ara son les dues tocades i decidim deixar-ho , que els núvols comencen a tapar el Sol i la fresca comença a notar-se.
JOSEP ESTRUCH.
DADES DE LA VIA
NOM................................. Cabra Alpina
APERTURISTES.............. Antoni Alarcon, Joan Rovira
CORDADA........................ Josep Aiguade, Josep Estruch
MATERIAL......................... 10 cintes, Joc de Camalots
DIFICULTAT......................... 6a
DADES DE LA VIA
NOM............................... Aresta Estreta
APERTURISTES............. Joan Rovira, Antoni Alarcon
CORDADA....................... Josep Aiguade, Josep Estruch
MATERIAL...................... 10 cintes, Joc de Camalots
DIFICULTAT.................... V+
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada