VIA DE LA PESETA A ROCA MAURA

 DIMECRES, 20 DE NOVEMBRE

Dissabte passat mentre compartíem esmorzar al Bruc en Ramir va proposar anar a Roca Maura i com que es un lloc on acostumem a pujar-hi poc vaig apuntar-me.

El diumenge ja teníem compromisos i la proposta va quedar per anar-hi dimecres que es un dia amb menys moviment turístic.

A darrera hora també s'apunta a l'excursió el Ton i quedem en trobar-nos a l'autopista a l'altura de Sant Cugat, camí de Girona, però amb el transit m'he saltat la sortida i acabem trobant-nos a La Roca.

La resta del viatge sense problemes fins L'Estartit on ens aturem per fer un cafè.

El dia està emboirat però la meteo diu que aguantara.

Pugem fins el pàrquing a la part alta de la urbanització i preparem el material.

El nostre objectiu és la via de la Peseta, una via en teoria equipada però que no regalen res.

Seguint consells dels companys que l'han comentat al seu blog, portem un joc de Camalots des dels micros fins el nº 3 i estrep.

Finalment hem fet servir els Camalots petits fins el nº 0,75 i l'estrep a més d'un lloc. El nº3 tan sols per muntar la reunió nº 0.

La via està equipada per no fer-se molt de mal si caus , però pel nostre nivell, hem posat flotants entre alguna assegurança, sobretot a la primera tirada.

El peu de via ens ha costat un xic de trobar. Coneixem el peu de via de la Poseidon i el de la Patafisica, però no veiem la “peseta” fins que fem una petita grimpada fàcil i al costat d'una petita cova la trobem.

A peu de via no hi ha res, per sort portem el Camalot nº3 que ens va de conya per fer la reunió.

La primera tirada comença amb un flanqueig a la dreta per arribar al primer parabolt i després recte amunt en veiem algun més però estan separats uns cinc metres i com que desploma s'imposa utilitzar l'estrep i un flotant per arribar-hi. Els següents passos hi ha més presa de ma per agafar-se, cal seguir un petit diedre fins arribar a l'altura d'un arbre on ha calgut tornar a l'estrep per arribar a unes preses que hi ha per sobre d'un replà, molt lluny per nosaltres. Una vegada sobre el replà una petita placa i arribem a la reunió.

La segona tirada comença amb un tram fàcil per arribar a un replà sobre el que veiem un parabolt i un tram un xic desplomat però amb roca bona, és una arrancada potent i després ja menys vertical, la resta de tirada es deixa fer bé.

La tercera tirada comença amb un petit slab i un desplom per arribar a una petita cova on hi ha un passatge molt difícil i desplomat, aquest més concentrat que a la primera tirada, les assegurances estan posades en llocs desplaçats que fan difícil aprofitar-les per progressar. Aquí s'ha imposat un altre pas d'estrep i per arribar a la reunió encara queda superar una placa llisa on cal desplaçar-se de la assegurança per poder superar-la.

Aquí teòricament s'acaba la via, però la ressenya que portem del company Marc diu de seguir per la via “Poseidon”.

La quarta tirada comença amb un pas explosiu abans d'arribar a la primera assegurança, el primer tram es difícil però poc a poc va perdent dificultat i els darrers metres de la tirada els fem caminant.

La última tirada ens deixa dalt del mirador, tenim dues opcions per fer-la. Una per l'esquerra que s'escapa de les dificultats, l'altre, la sortida directa per una placa lliça on hi ha dos parabolts. Escollim la segona opció.

Sortim de la reunió per una canal fàcil fins arribar a l'altura de la primera assegurança que podem arribar-hi amb uns passatges en flanqueig a la dreta difícils.

Per arribar a la segona assegurança ja son figues d'un altre paner, es molt llis i vertical, un encastador petit ens ajuda a superar el tram i arribar a la segona assegurança i d'aquí fem una petita bavaresa a l'esquerra per sortir de les dificultats, ens ha costat molt aquest tram, un xic per l'esquerra on hi ha l'aresta de la placa sembla més factible tot i que un xic desplomat i allunyat de les assegurances

Arribem al mirador on el fred i el ventet es fan notar.

Baixem per la drecera i decidim marxar a fer un bon àpat al mateix lloc on hem fet el cafè del mati.

La tornada, tranquil·la fins a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM....................................... De la Peseta

APERTURISTES.................... ????

CORDADA............................. Ramir Aparici, Ton Antich, Josep Estruch

MATERIAL.............................. Camalots fins nº 1, joc tascons petits, 12 cintes, estrep

DIFICULTAT............................ 6a+/A1