Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 23 de setembre del 2014

VIA L' ERMITÀ DEL BALINYO

DISSABTE  20 DE SETEMBRE

Aquesta és la tercera setmana que no surto a escalar per diferents motius , tots bons per cert, però ja podeu imaginar-vos com estic- em pujo per les parets!! -.
El Lluis truca el dijous per sortir i jo començo a preparar el meu pla maquiavèl·lic per aconseguir un dissabte complert.
El primer que cal fer és mirar el meteoblue per escollir la zona ideal, que sembla ser l’Alt Urgell, (sembla que no plourà per la tarda), una vegada decidit cerco una via que li tingui moltes ganes (de les moltes que hi ha). Em decideixo per anar de descoberta, una via poc coneguda amb nul·la informació a Internet. La via és del 2011, van obrir-la en Guillaume i Dominique Gleizes en reconeixement a la boníssima tasca d’obertures que fa en Marcel Millet a la zona.


De la via, anomenada l`Ermità del Balinyo, tan sols he trobat una ressenya al blog del Thivel on parla dels metres, la dificultat màxima  i una foto per assenyalar l’itinerari. De les assegurances tan sols diu GOUGEONS  i anells de corda (que inicialment  jo tradueixo per ferros i ponts de roca) però que a la vista de resultat cal traduir per parabolts i ponts de roca.
Nosaltres hem trigat 6, 30 hores per fer-la, però ens hem perdut a la tirada 11 i ens ha costat una mica retrobar l’itinerari. L’horari de 6 hores proposat pels aperturistes crec que és correcte.


Per catalogar-la crec que podríem dir-li escalada de “plaisir”, nosaltres portàvem tots els catxarros (camelots i micros) i els hem passejat, tan sols hem posat el camelot núm. 1, a la primera tirada on encara no teníem controlat el tipus de roca.
Una recomanació seria la d’ anar-hi amb una corda, (el ràpel pot fer-se de trenta metres i la resta pot desgrimpar-se fàcilment) d’aquesta manera un escalador pot portar aigua, (que en dies com avui falta feia), i l’altre la corda.
Referent a l’aproximació, no hem seguit la ressenya dels aperturistes i en lloc de baixar a cercar la pista bona a la carretera de Perles, hem agafat el camí normal de les vies de la cara sud i per sobre de la masia enrunada ens hem desviat a l’esquerra per la torrentera, resultant una aproximació força còmode , hem trigat 30 minuts, i sense perill de trobar-te amb el gos del pagès.
La via és fàcil de trobar, perquè comença en un lloc molt evident, a més hi ha un parabolt a uns 5 metres de terra.


La primera tirada comença   amb una dificultat màxima de cinquè superior i la roca un xic escamosa però aviat canvia a millor, la tirada té 60 metres justos i hem trobat unes 8 assegurances.
La segona comença amb un flanqueig a la dreta i supera un petit mur per després fer un llarg recorregut molt fàcil, 50 metres i 5 assegurances.


La tercera és al contrari que aquesta, comença molt fàcil, caminant fins el peu d’un mur que cal superar, aquest no és molt difícil, cinquè grau, però la roca tot i estar sanejada no fa bona pinta i algun bloc cal sacsejar-lo per assegurar-te que és sòlid, 55 metres, hi ha unes 7 assegurances.
La quarta és molt llarga com quasi totes les tirades de la via, 60 metres i molt fàcil, tercer grau, hi ha tres parabolts que serveixen més per indicar el camí que no per assegurar, la reunió està en una aresta on hi ha un ràpel que cal fer.


El ràpel segons els aperturistes és de 40 metres però nosaltres hem fet un de trenta metres i encara ha sobrat corda, la resta l’hem desgrimpat fins trobar una fita amagada darrera uns arbres, també hem muntat una fita  a mitja baixada que senyala la direcció a seguir.
La cinquena tirada és la típica de placa que podem trobar a Naireda, bon canto i ponts de roca a go go, hi ha 9 assegurances, però el recorregut no és tan net com les que podem trobar a les vies de la dreta (postres de músic, cafè copa i puro, etc). La dificultat és de quart / cinquè grau.


Les tirades sis, set i vuit són de les mateixes característiques però més fàcils, les assegurances són bàsicament per assenyalar el camí. Aquesta darrera , tan sols té 25 metres i una vegada a la reunió cal fer un canvi de reunió 10 metres a la dreta per posar-te sota les grans plaques que barren el pas a mitja paret, lloc per on ja intueixes que anirà la via al mirar-la desde l’aproximació.
La novena tirada ja té un altre color, vertical i amb flanqueig força tècnic a mitja tirada, a més el recorregut fa com una siga saga que no ajuda gens al pes de les cordes i arribes a la reunió tibant d’elles de valent, 55 metres i una dificultat de 6a.


La tirada 10 és un xic més difícil, 6b, va quasi tota ella en diagonal ascendent i en algun passatge cal confiar i molt amb l’adherència dels gats, a més l’assegurança del pas més complicat està per sobre d’aquest i una mica desplaçada a l’esquerra, fent més difícil el xapatge
Sortint d’aquesta reunió cal caminar a l’esquerra per un bosc , uns 50 metres, tot seguint unes fites i a la recerca d’unes plaques tombades que per elles mateixes ja criden l’atenció.
En aquesta primera  tirada de placa, el Lluis posa un pont de roca, després un parabolt, un altre i a partir d’aquí ha perdut el rastre de la via fent reunió als 60 metres però en un arbre, completament perdut de la via.


En aquest punt hem perdut una bona estona, primer he anat a l’esquerra sense trobar res i després amunt i amb tendència a la dreta fins que finalment he vist un pont de roca i un altre i un altre i per fi la reunió, hem retornat a la via!!.


Teòricament estem a la reunió 12, per tant tan sols resten dues tirades, una de quart grau, com les darreres que anem fent i l’ultima  de tercer superior, més o menys, que ens deixa al cim.


Una vegada descansats comencem la baixada, però primer tenim que pujar al cim del Balinyo   per baixar pel camí normal. Al cim ens trobem una parella que surten de la via “Per Tutatis” i que ens faran la baixada més amena mentre anem comentant les nostres respectives escalades.
La parada de la cervesa la fem al bar Tahusa de Coll de Nargó on quasi el deixem sense existències de la set que portem. La meteo deia que no plouria i no ho ha fet, però no deia res de la calor, que ens ha deixat ben aplatanats.

J. ESTRUCH
  


4 comentaris:

  1. Bona escalada Josep,
    No acabo de tenir clar a on queda aquesta via i com hi vareu arribar.. Tens alguna foto amb la referencia d'altres vies conegudes ?

    Gràcies

    Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan,
      Avui si puc t'envio una foto general de la zona amb la situació de la via.
      Referent a l'aproximació, nosaltres varem fer la aproximacio normal de la cara Sud (creuar el riu i passar al costat de la masia en runes) però anant molt a l'esquerra .
      Salutacions.
      J. Estruch

      Elimina
  2. Ep gràcies per la descoberta, ja la deixo a la llista, per quan hi pugui tornar!

    ResponElimina
  3. Hola, gracias por publicar esta reseña, no hemos encontrado nada mas en la red..
    Este domingo la hemos hecho..nos ha gustado, eramos 2 cordadas una de 2 que tardo 6.30h en hacerla y de 3, que fueron 7h dandole caña..mas la 35´ de aproximacion y la 1.15´ de bajada..mencionar los largos de 6a y 6b?..guapos..aunque siempre encuentras algo guapo en todos los largos..
    Pillamos muchas reseñas tuyas para hacer vias!! estan curradas.
    cuidate y un saludo

    ResponElimina