GRIVIOLA BELLA

 DIJOUS, 28 D’ OCTUBRE

Aquesta setmana no tenim ganes de fer quilometres i canviem els quilometres per una bona caminada abans d’escalar.

Donat que aviat començaran les restriccions a Montserrat, ens decidim per fer una via considerada de les més estètiques , la Griviola Bella.

Jo havia fet un intent abans però una trucada a peu de via, va fer que la sortida quedes en res i amb aquesta via a la llista de pendents.

Avui amb l’Isabel, estic decidit a no perdre l’oportunitat de fer-la.

La passejada fins a peu de via es considerable i hem trigat una hora llarga fins les cordes que ens permetran pujar fins a peu de via. Per cert, comencen a estar desfilades i perilloses.

A peu de via comencem i tinc la sorpresa de trobar un pitó dels aperturistes que les ressenyes actuals no el senyalen. O sigui que a la primera tirada hi ha el parabolt per assegurar el flanqueig d’entrada a la reunió i un pitó a un quinze metres del terra,(dins la canal).

La segona tirada és contundent primer amb les assegurances properes però poc a poc vaig trobant més “aire” entre elles , fins arribar a la reunió. Nosaltres hem fet reunió a l’antiga perquè creia que no portàvem prous cintes per arribar a la nova.

La tercera hem fet el tram de la segona tirada i hem continuat fins la tercera.

Aquesta tirada comença amb un tram molt difícil que millor agafar-lo per la dreta de la canalera per tornar a entrar-hi més a munt. És mantinguda i amb poques assegurances però hi ha forats on els “tricams” entren de conya.

La quarta tirada esta quasi neta, primer trobarem dos parabolts per protegir el primer desplom, desprès cal tornar a la canaleta i trobarem una antiga reunió de burils que hem aprofitat per protegir-nos i mes a munt, cal navegar sense trobar res decent per assegurar fins a trobar un rebló sense plaqueta, (molta gent en parla i també molta no el troben, nosaltres hem tingut la sort de trobar-lo...... o potser la por ens a fet afinar l’olfacte per a trobar-lo).

Superat aquest tram la paret perd verticalitat fins la reunió a la cova.

La cinquena tirada és de navegació pura i dura montserratina, no hi ha res i cal protegir-la amb flotants i intuir on pot estar la reunió.

La sisena tirada és de la mateixa tònica tot i que una mica més ajaguda.

La setena ja ens deixa al cim, bé hi ha una reunió al costat d’un arbre que ens serveis de guia.

Una vegada al cim cal fer tot el camí de baixada i directes a fer la cervesa que avui si que ens la hem guanyat.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM............................                     Griviola Bella

APERTURISTES........                        A. Garcia Picazo, M. Martinez

COMPANYS DE CORDA...........         Isabel Notivoli

MATERIAL NECESSARI................   16 cintes, tricams, joc d’Aliens, estrep

DIFICULTAT...............................       6a/A0