Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 26 d’octubre de 2021

VIA EMPAPADOS

 DIUMENGE, 24 D’OCTUBRE

Hi ha vegades que fas plans, ben pensats, mirar meteo, situació, dificultat,…. etc i al final arribes al lloc i la meteo et fa la darrera jugada, no havíem controlat el vent i el fred.

Ara estem a Sopeira mirant la paret i sense atrevir-nos a fer el pas de sortir sense miraments....... i és que ja som grandets i passar fred no és una opció.

Com que teníem l’    objectiu molt clar i definit, no portem la “biblia” de la zona. Ara cal pensar on anar i furgant per la memòria recordo una zona nova que el Luichy va ressenyar , la “Paret de la Tuberia”.

Per sort les noves tecnologies, telèfon mòbil” en treu del problema amb una trucada  al autor de la “biblia”. Seran uns quilometres més de carretera  però salvarem el dia.

Arribem al poble d’ Aneto i ens costat un xic trobar un lloc per deixar el cotxe sense molestar als veïns. Però una vegada situats comencem la recerca de la paret.

Hi ha un camí circular i senyalitzat  que passa pel peu de les vies i no ens costa gaire localitzar-lo. Comencem  l’ aproximació però fem la marrada de fer-ho com si féssim la circular, pel principi, i desprès d’ una bona estona caminant veiem que no anem bé, estem per sobre de la paret.

Desfem el camí i tornem a començar la ruta circular per la sortida i ara si que l’ encertem de ple, uns vint minuts per un camí molt agradable en deixen a peus de la paret, però el dia ja esta molt avançat i tenim clar que no podrem escalar gaire o sigui que escollim quina via volem fer i ens decantem per la via “Empapados” per ser la primera oberta a la zona.

La roca és diferent, diuen que es esquistos, sembla de pissarra amb unes concrecions, com berrugues, tota ella de color negre i no dona bona imatge, però una vegada comprovada la seva solidesa es de molt bon escalar.

La primera tirada, amb les precaucions pròpies d’ escalar en un tipis de roca nova, és fa lenta, però poc a poc li trobes el “gustet” a les adherències i et permet gaudir d’ una bona escalada. Trobarem sis assegurances en els 55 metres de la tirada.

La segona tirada comença amb la mateixa tònica fins a superar un petit “bombo”, per desprès entrar en una zona amb roca triturada però amb unes fissures molt llamineres que cal superar i protegir amb flotants.

Superat aquest tram tornen les adherències protegides amb paràboles fins la reunió. Trobarem cinc parabolts i nosaltres hem posat un alien petit a la fissura, però hi entra de tot. (hi ha un bec a mitja fissura que ens ha fet la guitza perquè les cordes s’ encaixen i no pots progressar, nosaltres hem tingut que des grimpar uns metres per canviar el flotant de lloc i evitar que entressin les cordes al bec).

La tercera tirada hem vist tres parabolts recte amunt, superant uns petits sostres i hem sortir per allà, (els últims metres amb herba tracció, no gaire bonic) desprès una placa fàcil però sense assegurances ens deixa a la reunió.

D’aquí amb tres ràpels a peu de paret i desfem el camí d’ aproximació fins el cotxe.

Una zona que segur hi tornarem, ens ha agradat molt i ara coneixent-la, és una bona alternativa i inclús un objectiu per passar una bona jornada d’ escalada.

La cervesa la fem a Aren com tenim per costum fer, sempre que pugem a questes contrades.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...........................................      Empapados

APERTURISTES............................     Lluis Alfonso, Cèsar Suela i Miquel Sánchez

COMPANYS DE CORDA...............     Ginés Rodríguez, Isabel Notivoli

MATERIAL NECESSARI................     6 cintes, Semàfor Aliens

DIFICULTAT.................................     V  (Un pas de A0, sortida directa)

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada