EL FRONT DEL PALLARS

 DIUMENGE, 02 D'ABRIL DE 2023

Aquesta setmana, vigilia de Setmana Santa, tenim ganes de fer quelcom llarg aprofitant que la setmana es presenta familiar i no podrem sortir.

A mitja setmana m'ha trucat el Jordi per sortir i amb ell li agraden les vies llargues o sigui que tot coincideix.

Parlant amb en Pere, que tambe surten, quedem en trobar.nos al bar Cirera, el nostre objectiu, la via “El front del Pallars” una via oberta ara fa tres anys i amb poca informació per les Xarxes.

A les nou coincidim al bar, finalment serem quatre.

Una vegada esmorzats sortim direcció Rubies per trobar el punt d'aparcament que amb perspectiva de la paret no ens costa gaire de trobar.

Decidim fer dues cordades, davant per ajudar-nos i fer-nos la via més suau aniran el Josep i en Pere i darrera el Jordi i jo.

L'aproximació primer es veu clara però una vegada arribats al bosc cal intuir el millor cami fins a peu de paret.

Mentre descansem, aprofitem per a localitzar una nova via oberta a l'esquerra d'aquesta que per la graduació sembla un xic més suau, (no sigui que la que volem fer sigui massa dificil i calgui canviar d'objectiu). Però la via l'hem vist molt ombrivola i farestega i no ens ha fet el pes, també hem localitzat el començament del la ferrada.

Comencem la via amb un passatge estrany, desplomat i amb presa arrodonida, per sort hi ha un parabolt tot just començar, despres un diedre ens porta a una petita plataforma que en oritzontal ens deixara a la primera reunió, trobarem quatre parabolts, (un de doble que marca la ressenya ja no hi es). La tirada es incomoda de fer i nosaltres l'hem reforçat amb tres camalots i un arbre.

La segona comença just sobre la reunió amb un tram molt vertical protegit per dos parabolts, força separats, el primer un pel masa lluny de la reunió, sent la sortida dificil com es. Superat aquest tram, la paret s'ajeu però no hem trobat la reunió i hem ajuntat els dos trams fins arribar a la paret del segon ressalt. Ull en aquest tram perquè la roca esta esmicolada i cauen pedres molt properes a la reunió. La reunió es un sol parabolt.

La tercera tirada d'entrada impressiona, tan sols hi ha un parabolt quasi entrant a la reunió segent¨i la paret es veu vertical, per sort hi ha franges molt bones on poder protegir-se amb flotants.

La quarta tirada es molt semblant a l'anterior però sense les grans franges oritzontals, es més de finura i rematada amb una sortida amb desplom molt bonica, però impressionant, trobarem tres parabolts, dos en el primer tram més finet i un sortint pel desplom. El desplom es pot reforçar, la placa fina, dificil de reforçar.

Ara estem sobre del segon ressalt i cal posar-nos les sabates i recollir material perque el seguen esta lluny. Una caminada en direcció Est quasi planera fins entrar en un bosc que tindrem que remuntar entre arbres i tarteres fins a posar-nos a peus del tercer ressalt, un xic a la part de ponent del mur.

A la reunió de sortida no hi ha res, arbres, i tampoc a la tirada, que cada un de nosaltres la ha fet per un lloc diferent, la paret es ajaguda i facil, però no es pot protegir perquè es de pedra arrodonida i molt plena de molsa. Fem reunió sota un sostrets caracteristics.

La setena tirada, impressiona d'entrada, un tram obligat per superar els sostres i una vegada superats, una placa de regletes amb una assegurança molt lluny, la placa impressiona, però una vegada ben situat es deixa fer bé i posar un parell de flotants per evitar passar por.

La vuitena tirada és curta però “matona”, esta protegida per cinc parabolts, tots ells en diagonal a la dreta o sigui que es tan dificil pel primer compels segon de cordada, hi ha passatges fines on cal confiar amb la força del dits perquè els peus estan completament en adherencia. La entrada a la reunió per un diedre on fa por tibar massa no arrenquis el gendarme sobre el que hi ha la reunió.

La novena tirada es la que ens ha portat més patiment, el Josep, que encapsala la cordada li ha saltat un pitó a mitja tirada i ha baixat fins a sota la reunió, per sort sense consequencies, i ha pogut continuar fent servir un allargo per arribar al seguent parabolt.

La resta de tirada amb molt de compte, sobretot als dos pitons que hi ha, per sort estan intercalats entre parabolts . La reunió es penjada just en acabar el desplom.

La desena tirada torna a ser de placa, però molt i molt fina, trobarem dos parabolts per protegir-la, despres supera un desplom per una fissura amb molt bona “nansa” i protegible amb flotants. La reunió la fem sobre l'agulla en un arbre que esta força allunyat del fil de la paret. Ara estem sobre el tercer ressalt, tan sols ens en queda un.

A la reunió, mirant a Est veurem en les parets de sobre i en un primer contrafort uns corda i graons que son de la ferrada, la nostra via va per la vessant Est del següent contrafort i es una placa que tan sols per mirar-la fa calfred.

Cal anar a cercar la canal que porta a la ferrada i seguir creuant per sota les parets fins arribar a peu del darrer ressalt.

De fet al veure-la , la primera proposta que he fet al company és la de sortir per peteneres i escapar-nos per la feixa, però en veure la decissió dels companys en seguir, m'ha tocar acompanyar-los. I ha estat un encert perquè a part de ser dura i portar els braços coma bombetes, crec que es la millor tirada de tota la via.

Comença per la part dreta de la placa per anar a cercar un primer parabolt a uns quinze metres, despres trobarem un pont de roca a l'altura d'una franja inclinada molt eviden que seguirem a l'esquerra per anar a cercar un parabolt molt llaminer sota una gran placa vertical, no sembla que es pugui pujar però esta frarçida de regletes amb unes preses molt bones que no es veuen però que si tens “pila” disfrutes com un “enano”. Tan sols en el ressalt final, ja sigui per les piles o perquè els forats son més petits ha calgut tirar d'un estrep per acabar de sortir.

La darrera tirada comença amb un tram molt vertical i dur, per sort s'arriba a la unica assegurança que hi ha i un estrep fa meravelles , despres per terreny mes o menys trencat sortim al cim.

Una senyora via !!!. Tot i que ara ens queda la baixada que diuen que es intuitiva, cal pujar fins el cim i baixat per l'altre costat i en el primer collet enfilar avall amb intuició i sempre decantant-nos a Llevant per salvar petits contraforts de roca. Arribarem a unes pendents netes que ens porten als prats on trobarem una pista que sense deixar-la ens porta al cotxe.

Baixant com que es una feina sense pressió he anat pensant en la via i m'ha vingut al cap el nom d'una pelicula, que parafrasejant-la li escauria a la via, la pelicula, “No es pais para viejos” i el que em ve al cap per la via “No es via para viejos i cobardes“.

Molt satisfet d'hever-la pogut acabar i dels companys que m'han ajudat i acompanyat.

Malauradament es tard i el Cirera ja ha tancat, per tant la cervesa la tindrem que fer a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...............................................El front del Pallars

APERTURISTES............................Joan Badia, Jordi Salvany

COMANYS DE CORDA ................Josep Riba, Pere Giró, Jordi Rosillo

MATERIAL.....................................12 cintes, (Joc de Camalots fins nº 2, semafor Aliens)

DIFICULTAT.................................... 6a/Ae