Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 13 d’abril del 2023

PETIT DIEDRE

 DIMECRES, 12 D'ABRIL DE 2023

Aquesta setmana, abans de començar a pensar amb la sortida de dimecres, el Jordi m'envia un correu convidant-me a anar amb ells , Jordi i Dani, a fer una via a Montrebei i els pocs pels que tinc se m'han eriçat.



La proposta es anar a fer la via Delfos a la Paret de Catalunya. Aquesta via la tinc pendent tot esperant el moment per anar-hi.

Despres de pensar-ho un xic accepto el oferiment, no se si tindre l'oportunitat de tornar-hi tot i que la darrera experiencia a Montrebei va ser satisfactoria però molt dura.


La via que volem fer esta a mig cami entre Pont de Montanyana i el Prat d'en Lluis i la gent diu que es tant llarg anar per un costat com per l'altre, però com que ells no coneixen l'aproximació per Pont de Muntanyana, decidim anar-hi per allà.

A les vuit ja comencem a caminar i el principi es plaent, tot i haver tingut que deixat el cotxe fora del parquing perquè esta tancat, (ens estalviem els deu euros), fins acabar el Congost tot bé i comode, però ara comença la part dura, pujar tota la pendent de la paret fins arribar a peu de via, uufff!!!, no recordo que fos tant cansat quant varem fer el Diedre Gris i encara ens queda una bona pujada fins a peu de via.


Arribem al darrer repla abans d'entrar a la feixa i son quasi les onze, (no crec que sigui bona idea posar-nos a la via) i convido als companys a seguir ells i jo dedicar-me a pasejar i fer fotos, he fet de camalic amb el material fins aqui dalt, però em noto cansat com per enfrontar-me amb tans metres d'escalada.


Ells no volen seguir si no anem tots tres, són molt capsuts !!!. Despres de discutir una estona, proposen una altrenativa, anar al Petit Diedre que cap dels tres ha fet.

Com a persona de seny, je, je, crec que no en tinc gaire !!!. els dic que cal pujar tota la pendent i travessar el Prat d'en Lluis per anar a la via, però res....... s'accepta la proposta i com diu la dita.......... si no vols caldo....dues tases !!!.

Com podeu imaginar arribem a peu de via cansats, bé, jo molt més que ells.


Aquesta via es per anar-hi sense motxilla i nosaltres en portem una cada un i ben carregada de material que per una part es bona, podrem posat el que volguem i per l'altre dolenta pels offwin.

La primera tirada comença facil fins arribar a nitja tirada on hi ha un encastament que amb motxilla es fa penós, despres per placa la cosa millora. El grau en tota la via, l'he trobat apretadet, ja sigui pel cansament ja sigui perquè ho és. A la reunió trobarem dos pitons i es pot reforçar amb algun flotant.


La segona tirada comença amb un petit flanqueig a la dreta fins sobre un arbre i despres per un petit diedre poc marcat i una placa amunt fins un gran arbre on fem la segona reunió. Trobarem quatre pitons a la tirada.

La tercera tirada l'he trobada més dificil del que diu la ressenya sobretot el tram final, tot i que tecnicament pot tenir la graduació que diuen el fer de tenir que protegir-la sensera li dona un plus de dificultat.


La quarta tirada, com fan totes les cordades,la fem directes fins el cim del diedre, és una tirada magnifica i dura on cal expremer les darreres forçes que ens resten, trobarem com a assegurança una reunió intermitja amb dos pitons i un altre a la part més dura de la tirada, per sort es deixa “amanir” al gust.

Una vegada dalt podem sortir caminant per sota l'arbre on hem fet reunió o escalar uns darrers metres facils a l'esquerra per sortir a les pendents herboses de dalt.


Ara estem notant el canvi de temps i un vent fred ens castiga, son les cinc de la tarda i tenim dues opcions per baixar, baixar fins el Prat d'en Lluis i anar a cercar la masia d'en Carlets i pel cami de Corça a Pont de Muntanyana arribar fins el cotxe o aventurar-nos per dalt del cim i cercar el cami de baixada de l Diedre Gris que ens deixa en el mateix cami però en ple Congost.


Per assegurar el tret decidim baixar pel Mas de carlets, que és més factible i el coneixem més, jo dubto de saber trobar des de aqui dalt la sortida del Diedre Gris, sense marrar-la alguna vegada i les cames no estan per a gaires tonteries.


De fet, arribet al cotxe a les vuit del vespre, han estat dotze hores “Non stop”, Per sort en previssió hem gaurdat al cotxe, begudes, (cervesa fresca i sucs) per a reanimar-nos i celebrar-ho, perquè de baixada ho fem directes que hi ha qui demà treballa i te que matinar.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM........................................... El Petit Diedre

APERTURISTES...................... Nando Dalmases i Fredi Parera

COMPANYS DE CORDA ........ Dani Querol, Jordi Rosillo

MATERIAL................................ Joc de Camalots (fins nº3) Joc de Totems

DIFICULTAT.............................. 6a





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada