DIMECRES , 29 DE NOVEMBRE
Feia molt temps que no venia per Tivissa i la Trobada del Cavall Bernat m'ha permès tornar a tastar aquest calcari tan especial. La veritat que les dues vies que varem fer amb el Juanjo van despertar-me el desig de tornar-hi amb menys gent per fer alguna via que tinc a la llista de pendents.
Al parlar-hi amb el Lluis, va dir-me que el no coneixia la zona, - molt bona excusa per a poder tornar-hi-, i ens preparem per anar-hi el dimecres.
El dimarts, però, s'apunten el Ginés i la Isabel i no se si ser`s el millor lloc per anar quatre. Però decidim seguir amb els nosaltres plans a veure que passa.
Arribem al Morral i fem la curta aproximació però no trobem convenient posar-nos a la via que tenia pensada i preferim escollir una de més suau i que els permeti tastar la roca.
Escollim la via “Mariano” que es la primera que trobem en arribar a la paret.
La via puja per tota l'aresta i per tant no es tant espectacular com las que pugen per les plaques de davant, però tot i així hi ha algun passatge que cal apretar.
La primera tirada de vint-i-cinc metres ja et diu de que va la cosa, amb algun tram on cal vigilar la roca i apretar per superar-ho, trobarem quatre parabolts i dos ponts de roca i la reunió la trobarem a l'esquerra de la línea que seguim sota un diedre.
La segona tirada es la que presenta la roca mes bona, amb dos trams més difícils que la resta i on cal anar concentrat. Trobarem un pitó tres parabolts i un pont de roca .
L'entrada a la reunió podem fer-la per la dreta o per l'esquerra. Tot i que per l'esquerra la roca es millor i l'entrada més bonica.
La tercera tirada presenta una roca que d'aspecte no es gaire agraida, sembla trencada, a uns cinc metres de la reunió es veu un pont de roca i per sobre un petit bombo que tant podem superar per la dreta com per l'esquerra i superat aquest trobarem un pitó amb una baga i despres net fins la reunió en un punt oin robarem dos parabolts molt separats però que crec que era la reunió. A partir d'aqui la carena perd verticalitat i esdeve grimpada fins el cim . Tot i que nosaltres hem fet reunió en una gran savina a uns vint metres del cim.
La baixada la fem caminant per la dreta de la paret seguint la carena fins un coll i desprès baixant fins un camí que ens retorna a la carena principal d'aproximació.
La via ha estat entretinguda però he quedat amb ganes de més marxa i proposo anar a provar una nova via.
Ens posem a la via “Casiquiare” que tenim a l'esquerra de la que varem fer el dissabte.
Una primera tirada potent assegurada amb vuit parabolts el suficientment separats com per obligar-te a escalar. La dificultat segons els equipadors es de 6a però en un parell de lloc m'ha calgut posar un estrep perquè la cama no podia axecar-la fins on calia per poder progresar. Arribat a la reunió els companys m'han dit que no pujaven i ha calgut fer un rapel per desmontar la via. La veritat que he suat de valent en aquesta tirada.
Ara si que ja en tenim prou i marxem cap a casa.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM.................................................... Mariano
APERTURISTES................................. J. E. Castellnou, F. Morales, A. Brull
COMPANYS DE CORDA .................... Isabel Notivoli
MATERIAL.............................................. 10 cintes, Joc Camalots
DIFICULTAT ........................................... V+
DADES DE LA VIA
NOM ........................................................ Casiquiare
APERTURISTES ..................................... J. Verdaguer, M. De Rialp
COMPANYS DE CORDA ........................ Lluis Gabernet
MATERIAL................................................ 10/12 cintes
DIFICULTAT ............................................ 6a/Ae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada