VIES APIA I CRESTES DEL NINET ALS MOLLONS

 DIMECRES, 27 DE DESEMBRE

Com cada setmana ens trobem a Esparreguera per amortitzar cotxes i decidir l'objectiu però aquesta setmana- entremig de tantes festes- no tenim clar on anar....... pesen els torrons !!!.

                                                               VIA    APIA

Aleshores el Lluis proposa anar als Mollons on no hi ha escalat mai, el Gines per sorpresa meva, tampoc ho coneix.

Fa un parell d'anys amb el Lluis varem fer un intent d'anar-hi en un dia rúfol i desagradable, però en arribar al lloc tot era ple de fang i les parets regalimaven aigua a dojo. Total que varem fer una passejada per el peu de les diferents parets i amb la cua entre cames varem tornar al Bruc sense tocar roca.

Avui, segur que de fang no en trobarem.

Com que l'objectiu esta molt proper pugem a Ca l' Anna per esmorzar i fer petar la xerrada amb d'altres companys que han fet la mateixa pensada de sortir a escalar per baixar els torrons.

A una hora prudencial marxem direcció Lleida fins la Pobla de Claramunt on deixarem la carretera per apropar-nos a peu de via per una pista forestal que avui està seca.

Recordo els anys 70 que vaig fer durant uns anys de voluntari de la Creu Roja, Secció de muntanya amb base a Igualada , (feiem guardia al refugi Vicens Barbé d' Agulles i de pisters / socorristes al Port del Compte ) i per entrenar-nos veniem fins la paret Negra del Molló Gros a fer escalada i ràpels....... uff!!! ......quins records !!!.

Ara hi ha un munt de vies equipades amb parabolts i algun vestigi d'aquell temps, caps de burí, pitons vells, tacs de fusta .......

Com que els companys no coneixen res, decidim començar per la via clàssica per excel·lència, la via Apia.

Aquesta via amb un recorregut molt clàssic puja per una rampa fins arribar a una petita feixa i per aquesta a cercar l'aresta Sud del Molló Gros que ressegueix fins arribar al cim.

La primera tirada esta protegida per cinc parabolts , un d' ells doble perquè és una reunió d'una altre via que la creua i poc abans d'arribar a l'aresta he vist un pitó en una fissura que deu tenir els seus anys.

La reunió és d'un parabolt però es pot reforçar amb flotants, també podem anar més a l'esquerra (uns dos o tres metres) , on trobarem una reunió de dos parabolts amb anella) , l'únic inconvenient és que esta completament a l'ombra i el fred es fa notar.

                                                         CRETES DEL NINET

La segona tirada va superant el fil de l'aresta amb algun passatge on cal mirar on t'agafes fins entrar en un diedre canal que ens deixa al cim.

No recordo com baixavem abans, però ara hi ha un sistema de cadenes i cordes que ens deixen al Coll i d'allà caminant tornem a peu de via.

Hi ha moltes més vies pels voltants però preferim anar al sector esquerra per fer una aresta que fa uns anys varen obrir uns companys, la Cresta del Ninet. Un esperó molt evident que supera un contrafort situat a ponent dels Mollons.

Fem la curta aproximació i trobem una cordada que esta fent una variant de la cresta, però ens porten dues tirades i no ens molestarem.

La via comença en el punt més baix de l'esperó on ja veurem un parabolt quasi al terra i dos més en un primer mur.

Aquesta via podem fer-la amb moltes o poques tirades, al gust. Nosaltres d'entrada farem les duges primeres tirades juntes on trobarem quatre parabolts, dos en el primer mur i dos en la segona part que supera un diedre amb roca vermellosa i a controlar.

La reunió la fem en una feixa on trobarem un parabolt i molt forats d'haver-hi clavat, també algun forat on posar-hi flotants. Les dues tirades tenen un recorregut d'uns trenta cinc metres.

La segona reunió esta en el collet que formen el Ninet i l'aresta pròpiament dita, també és d'un parabolt però és molt còmoda i ample. Com que no tenim cap presa decidim pujar al Ninet, ascensió que es fa per la vessant Nord, és una escalada curta, uns deu metres i està protegida per dos parabolts. Nosaltres la hem fet en A0 / V però amb menys fred i algun flotant crec que surt en lliure bé.

Desprès de despenjar-nos des de dalt del Ninet, seguim l'escalada remuntant la carena però seguim per la vessant Nord on la pedra és freda i relliscosa. Fem reunió en un parabolt a peus d'un diedre més vertical, (també es pot reforçar amb algun flotant) i just a sobre , dins la fissura hi ha un clau molt dificil d'utilitzar perquè esta completament enfonsat a la roca , per sort hi entren els flotants molt bé.

Un seguit de fissures en deixen al cim de la carena on trobarem una reunió que ens hem saltat i continuem flanquejant per la carena fins arribar a una placa commemorativa . Ara si que hem acabat la via.

Uns metres desprès , trobarem una creu i un camí que surt direcció Llevant que seguirem fins el coll del Molló Gros, (el darrer tram està equipat amb una corda fixa).

A peu del Molló Gros, decidim deixar l'escalada de més vies per a un altre dia i tornem al Bruc per fer-hi un bon tiberi.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................................... Apia

APERTUIRSTES ............................... Joan Vives, Rafael Villarrubias

COMPANYS DE CORDA .................. Lluis Gabernet, Gines Rodriguez

MATERIAL.......................................... 10 cintes, Joc de Camalots (opcional)

DIFICULTAT ....................................... V

DADES DE LA VIA

NOM................................................... Cresta del Ninet

APERTUIRSTES ............................... Francesc Aguilera , Joan Vives, Rafael Villarrubias

COMPANYS DE CORDA .................. Lluis Gabernet, Gines Rodriguez

MATERIAL.......................................... 10 cintes, Joc de Camalots (opcional)

DIFICULTAT ....................................... V/A0